Paradigmes – número 5 – octubre 2010
Economia de la identitat: diferenciació i marca de país
La identitat nacional és positiva en la construcció de marca (branding) comercial si s’associa a una qualitat reconeguda.
Amb l’aparició d’Internet cada vegada té més importància allò local. La marca ha de tenir una intenció, s’ha de gestionar i ha de ser mesurable.
El paper de l’Administració pública és aconseguir que la societat civil pugui definir la marca.
L’estratègia d’èxit de la marca de Barcelona es basa en l’aposta pels valors propis. El que dóna singularitat a la ciutat és allò que no es pot copiar.
Som la barreja perfecta d’espanyols, italians i alemanys.
Una independència incloent, pacífica i que demostrés capacitat d’autogestió, consolidaria molt la marca Catalunya.
Els comentaris estan tancats
Paradigmes – número 4 – juny 2010
La internacionalització dels serveis
A les economies servindustrials, la globalització afecta els serveis i els serveis impulsen la globalització.
Internacionalitzar-se comporta forçar la teva organització a posicions incòmodes de gestió i de dificultat, perquè això et fa fort.
Demostrar la robustesa en molts països converteix un model d’empresa comercial en més creïble davant l’opinió pública i davant les institucions financeres.
No podem entendre la modernització de les universitats sense la seva internacionalització.
Tenir productes culturals competitius a escala internacional exigeix tenir visió, tecnologia, talent i capacitat financera, de distribució i de promoció.
Cal aprofitar el reconeixement internacional del sistema de salut català per a col·locar el nostres productes en temes de consultoria, assistència tècnica, formació i construcció.
Els comentaris estan tancats
Paradigmes – número 3 – Desembre 2009
Oportunitats de futur per a l’economia catalana
Al 2010 la situació econòmica s’estabilitzarà. Però cap recuperació és completament suau.
Els reguladors no serveixen per a prevenir les crisis. Les crisis són inherents a l’economia i existiran sempre.
A Catalunya, la clau per al canvi és la gent imaginativa i creativa.
Apostem per la proximitat, l’atenció personalitzada i adaptada al client i les noves tecnologies.
El motor d’una societat són els lideratges orientats per projectes concertats. Uns projectes en els quals, a mitjà i a llarg termini, tothom hi ha de sortir guanyant i que són «relatats» en termes de valors.
Les administracions han d’aconseguir que la societat civil, la societat política i la societat econòmica busquin un compromís a llarg termini.
Els comentaris estan tancats
Paradigmes – número 2 – Juny 2009
Canvi de cicle o canvi de model?
La crisi econòmica no ha de ser una raó per a reconsiderar la política europea de l’energia, sinó més aviat per a accelerar-la.
Els immigrants no poden servir de vàlvula de seguretat per a les economies desenvolupades, perquè forneixin mà d’obra en els moments d’expansió i se’n vagin amb la recessió.
En l’empresa catalana, no es pot anar endavant amb un 15 % de recursos propis i un 85 % de recursos aliens.
La regulació i la supervisió han de ser globals, perquè els codis de circulació i els mateixos conductors, els operadors financers, ja no són locals.
Necessitem control, disciplina. Cal que cada individu tingui un sentit de la responsabilitat i sàpiga on és el límit.
Sembla evident i inqüestionable que el canvi de cicle actual és tan profund que ens porta indefectiblement a un canvi de model.
Els comentaris estan tancats
Paradigmes – número 1 – Desembre 2008
La gestió del talent
El talent és una condició necessària per a l’èxit econòmic, polític i social d’un país. Cal una massa crítica per atreure i consolidar el talent.
Canvi, innovació, diversitat i cooperació són fenòmens interdependents i lligats al talent en un entorn global.
La màgia de l’èxit empresarial prové de la capacitat per crear un clima que permeti atreure els millors professionals.
Una empresa global ha de tenir talent divers. La gestió del talent és la del coneixement especialitzat.
Els treballadors del coneixement qualificats són molt mòbils i s’estableixen en indrets que ofereixen una combinació de gran oferta sociocultural i oportunitats de creixement econòmic.
Tothom té un talent especial per alguna cosa. El geni s’ha de cultivar perquè pugui créixer.
Els comentaris estan tancats
Paradigmes – número 0 – Maig 2008
Estratègies per a la innovació
Cal dotar de vida emprenedora i bastir llargs ponts per captar nous habitants per al nostre ecosistema de la innovació.
Per maximitzar les potencialitats del sistema ciència-tecnologiaempresa-mercat cal potenciar els connectors, el talent, el finançament, la cadena de valor, la governança i els agents que hi participen i hi competeixen.
La dispersió no és una bona aliada. Cal focalitzar els esforços en uns pocs àmbits i concentrar-hi els augments pressupostaris que dediquem a la innovació.
Per no innovar sempre es troben excuses. Cal incentivar econòmicament els que participen en un procés d’innovació.
La innovació a l’empresa pot fracassar si dóna massa importància a l’organització piramidal o no s’atorga prouprioritat als projectes innovadors sobre el dia a dia.
Els comentaris estan tancats