Generalitat de Catalunya

Paradigmes – número 5 – octubre 2010

Economia de la identitat: diferenciació i marca de país

Anar a Paradigmes número 5 »

Paradigmes núm. 5

  • Manuel Castells (Universitat de Berkeley i UOC)
    La identitat nacional és positiva en la construcció de marca (branding) comercial si s’associa a una qualitat reconeguda.
  • Ramon Ollé (Grey Company)
    Amb l’aparició d’Internet cada vegada té més importància allò local. La marca ha de tenir una intenció, s’ha de gestionar i ha de ser mesurable.
  • Ferran Mascarell (RBA)
    El paper de l’Administració pública és aconseguir que la societat civil pugui definir la marca.
  • Jordi Portabella (Ajuntament de Barcelona)
    L’estratègia d’èxit de la marca de Barcelona es basa en l’aposta pels valors propis. El que dóna singularitat a la ciutat és allò que no es pot copiar.
  • Ferran Soriano (Spanair)
    Som la barreja perfecta d’espanyols, italians i alemanys.
  • Josep Ramoneda (CCCB)
    Una independència incloent, pacífica i que demostrés capacitat d’autogestió, consolidaria molt la marca Catalunya.
  • Paradigmes – número 4 – juny 2010

    La internacionalització dels serveis

    Anar a Paradigmes número 4 »

    Paradigmes núm. 4

  • Juan R. Cuadrado-Roura (Universidad de Alcalá)
    A les economies servindustrials, la globalització afecta els serveis i els serveis impulsen la globalització.
  • Joan M. Nin (“la Caixa”)
    Internacionalitzar-se comporta forçar la teva organització a posicions incòmodes de gestió i de dificultat, perquè això et fa fort.
  • José Luis Nueno (IESE)
    Demostrar la robustesa en molts països converteix un model d’empresa comercial en més creïble davant l’opinió pública i davant les institucions financeres.
  • Màrius Rubiralta (Ministerio de Educación)
    No podem entendre la modernització de les universitats sense la seva internacionalització.
  • Antoni Lladó (Institut d’Indústries Culturals)
    Tenir productes culturals competitius a escala internacional exigeix tenir visió, tecnologia, talent i capacitat financera, de distribució i de promoció.
  • Enric Mayolas (Barcelona Centre Mèdic)
    Cal aprofitar el reconeixement internacional del sistema de salut català per a col·locar el nostres productes en temes de consultoria, assistència tècnica, formació i construcció.
  • Paradigmes – número 3 – Desembre 2009

    Oportunitats de futur per a l’economia catalana

    Anar a Paradigmes número 3 »

  • Eric Maskin (Premi Nobel d’Economia 2007)
    Al 2010 la situació econòmica s’estabilitzarà. Però cap recuperació és completament suau.
  • Xavier Sala i Martín (Columbia University i UPF)
    Els reguladors no serveixen per a prevenir les crisis. Les crisis són inherents a l’economia i existiran sempre.
  • Riel Miller (XperidoX: Futures Consulting)
    A Catalunya, la clau per al canvi és la gent imaginativa i creativa.
  • Isidre Fainé (Caixa de Pensions)
    Apostem per la proximitat, l’atenció personalitzada i adaptada al client i les noves tecnologies.
  • Salvador Cardús (UAB)
    El motor d’una societat són els lideratges orientats per projectes concertats. Uns projectes en els quals, a mitjà i a llarg termini, tothom hi ha de sortir guanyant i que són «relatats» en termes de valors.
  • Josep Mateu (RACC i FemCAT)
    Les administracions han d’aconseguir que la societat civil, la societat política i la societat econòmica busquin un compromís a llarg termini.
  • Paradigmes – número 2 – Juny 2009

    Canvi de cicle o canvi de model?

    Anar a Paradigmes número 2 »

    Paradigmes núm. 2

  • Andris Piebalgs (Comissari europeu de l’Energia)
    La crisi econòmica no ha de ser una raó per a reconsiderar la política europea de l’energia, sinó més aviat per a accelerar-la.
  • Stephen Castles (Oxford University)
    Els immigrants no poden servir de vàlvula de seguretat per a les economies desenvolupades, perquè forneixin mà d’obra en els moments d’expansió i se’n vagin amb la recessió.
  • Salvador Alemany (Cercle d’Economia i Abertis)
    En l’empresa catalana, no es pot anar endavant amb un 15 % de recursos propis i un 85 % de recursos aliens.
  • Emilio Ontiveros (Analistas Financieros Internacionales)
    La regulació i la supervisió han de ser globals, perquè els codis de circulació i els mateixos conductors, els operadors financers, ja no són locals.
  • Gary Hamel (London Business School/Strategic Management Society)
    Necessitem control, disciplina. Cal que cada individu tingui un sentit de la responsabilitat i sàpiga on és el límit.
  • Joaquim Coello (Applus)
    Sembla evident i inqüestionable que el canvi de cicle actual és tan profund que ens porta indefectiblement a un canvi de model.
  • Paradigmes – número 1 – Desembre 2008

    La gestió del talent

    Anar a Paradigmes número 1 »

    Paradigmes núm. 1

  • Andreu Mas-Colell (UPF i Barcelona GSE)
    El talent és una condició necessària per a l’èxit econòmic, polític i social d’un país. Cal una massa crítica per atreure i consolidar el talent.
  • Gabriel Ferraté (Institut Cerdà)
    Canvi, innovació, diversitat i cooperació són fenòmens interdependents i lligats al talent en un entorn global.
  • Carles Grau (Microsoft)
    La màgia de l’èxit empresarial prové de la capacitat per crear un clima que permeti atreure els millors professionals.
  • Santiago Morera (Hewlett-Packard)
    Una empresa global ha de tenir talent divers. La gestió del talent és la del coneixement especialitzat.
  • Nick Leon (Design London)
    Els treballadors del coneixement qualificats són molt mòbils i s’estableixen en indrets que ofereixen una combinació de gran oferta sociocultural i oportunitats de creixement econòmic.
  • Jordi Savall (Hesperion XXI i Capella Reial de Catalunya)
    Tothom té un talent especial per alguna cosa. El geni s’ha de cultivar perquè pugui créixer.
  • Paradigmes – número 0 – Maig 2008

    Estratègies per a la innovació

    Anar a Paradigmes número 0 »

    Paradigmes núm. 0

  • Pedro Nueno (IESE)
    Cal dotar de vida emprenedora i bastir llargs ponts per captar nous habitants per al nostre ecosistema de la innovació.
  • Josep M. Piqué (Barcelona 22@)
    Per maximitzar les potencialitats del sistema ciència-tecnologiaempresa-mercat cal potenciar els connectors, el talent, el finançament, la cadena de valor, la governança i els agents que hi participen i hi competeixen.
  • Mark Romoff (Ontario Centres of Excellence)
    La dispersió no és una bona aliada. Cal focalitzar els esforços en uns pocs àmbits i concentrar-hi els augments pressupostaris que dediquem a la innovació.
  • Enric Casi (Mango)
    Per no innovar sempre es troben excuses. Cal incentivar econòmicament els que participen en un procés d’innovació.
  • Vicenç Aguilera (FICOSA)
    La innovació a l’empresa pot fracassar si dóna massa importància a l’organització piramidal o no s’atorga prouprioritat als projectes innovadors sobre el dia a dia.
  • Videos Relacionats

    Entre el seny i la rauxa

    BCN/CAT, sense oblidar Espanya

    Taula rodona

    Presentació de Paradigmes núm. 5

    Presentació de Paradigmes núm. 4

    Presentació de Paradigmes núm. 3

    Presentació de Paradigmes núm. 2

    Taula Rodona - Paradigmes núm. 2